El blanc-i-negre l'associem a imatges, a algunes imatges. A les fotocòpies -encara-, al cinema antic o no comercial, a les fotografíes "d'època", als records familiars, potser als somnis d'humans o animals. En tot cas, la mateixa imatge, amb o sense color, adquireix tot d'una, per la nostra percepció, una altra naturalesa, unes connotacions prou diferents. Nostàlgia, antigor, distància, autenticitat, bellesa, proximitat, tots aquests significats -sovint contradictoris entre ells mateixos- els podem "llegir" -o no- a una imatge, només perquè hi afegim o hi treiem color.
El "no hi ha color", tan nostrat, en realitat el podem pensar al revès: les imatges amb o sense color poden significar, als nostres ulls, coses molt diferents i pot ser la comparació, la juxtaposició de dues imatges, amb i sense color, l'element precís que ens pot ajudar a escatir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada