Temps infantil

Potser era part de la seva natura o inclinació, el fet que Walter Benjamin s'interessés pels jocs, les joguines i el món dels infants. Tamateix, el pare Walter apuntava, analitzava, el Walter nen -Infància a Berlin- i el seu fill, Benjamin júnior.

Recentment, al seu interessant Amb filosofia, Emili Manzano i Xavier Antich parlaven de com els nens -i nenes- viuen cada aniversari com una fita, cada nou any com una mena de victòria. Estem acostumats a nens que volen fer-se grans, fer coses de grans. En tot cas, de ben petits, a les fotografíes, maldem per fer la nostra millor cara. Davant d'aquests rostres, dels innombrables somriures, potser és natural pensar que llavors érem més feliços. Potser aquestes fotografíes són un factor que contribueix a explicar els "nens vells", nens que no volen fer-se grans. Hi ha nens que, molt petits encara, veuen amb enyor l'època de nadons, de quan eren molt molt petits, un fenomen prou sorprenent.

En principi -i en teoria-, trobem a faltar allò que va ser memorable i agradable. Tot amb tot, conec molt bé una nena qu'enyora allò que no recorda, que l'entristeix haver oblidat allò que diu qu'enyora: la nostàlgia del que mai va esdevenir? 

http://youtu.be/5lF2wVWIQ8Y